Oju que jo vaig ser criat independentista, cantava les cançons d’ “Història de Catalunya” sobre En Jaume I i En Ramon Berenguer IV, i vaig aprendre castellà a l’escola perquè els altres nens el parlaven. No em sento espanyol ni gota. Aquí no jutjo, simplement descric el procés que observo i els patrons.
Abans espanya ja “robava”, però hi havia molts menys independentistes. Galícia gairebé no en té. Altres parts d’espanya parlent bastant diferent i ni n’han sentit a parlar, i a Suïssa ningú s’imagina de separar-se. La propaganda i el patriotisme ja porta un temps funcionant, i fins molt recentment no ha obtingut seguidors. Molts dels quals no tenen raó especial per estimar Catalunya més que ser el lloc on viuen, i podrien molt bé dir que consideren que és espanya! Aleshores, per què és tan guai ser indepe? Els mitjans de comunicació catalans s’ho mengen amb patates, i l’elit educada d’universitat també:
Propaganda: necessària per a estimular la llengua catalana, que si no seria morta. Argumentar que s’ha de matar una llengua ja no queda gaire bé.
-
Conviccions polítiques diferents que la resta de l’estat: cagun els altres votants que m’impedeixen que guanyi qui jo vull
-
Espanya és un país de merda, i distanciar-te’n dient que no és culpa teva i és un altre país és atractiu
- L’establiment (govern …) n’està a favor i per tant dóna estatus (potser això funcionava amb les elits? Oju que no explica com comença tot)
-
Dóna un motiu per tenir esperança a gent que li va tot malament (o que percep que va tot malament perquè ho diuen els mitjans de comunicació): Quan hi hagi independència tindrem diners per això i allò